Ascenció al Pedraforca

Situat al nordoest del Berguedà, enmig del Parc Natural del Cadí-Moixeró, el Pedraforca és una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya. La seva forma de forca divideix la muntanya en dos cims, el Pollegó Inferior (2436m) al qual només es pot accedir escalant, i el Pollegó Superior (2498m), el més visitat i objectiu de la nostra ascensió.

Per arribar-hi ens hem de dirigir al poble de Saldes i des d'allà agafar el camí que ens porta al refugi Lluís Estasen. El cotxe el deixem a un mirador (mirador de Gressolet) que queda molt aprop del refugi. 

Comencem l'ascensió per un caminet que ens porta fins al refugi Estasen (1647m). Triguem uns 15 minuts en arribar. Allà emplenem les cantimplores (no trobarem aigua en ningún punt més de la pujada) i sortim per un caminet que va planejant per un bosc. Al cap de pocs minuts comença la pujada de veritat, que ja no pararà fins a la cresta final. 

Aquesta és potser la part més pesada de la pujada, tot i que ens anem entretenint amb les vistes de tota la cara nord de la muntanya, la serra del Cadí i amb algunes vaques que ens trobem a mig camí. 

Al cap d'unes 2h15min arribem al coll del Verdet (2270m) on podem descansar i menjar alguna cosa per agafar forces per la part final. Un cop al coll ens desveim cap a l'esquerra per una pujadeta que acabarà amb una bonica grimpada que ens durà a la cresta final. No és un pas gaire complicat però hem de vigilar de no caure i de no tirar cap pedra ja que puja molta gent per aquesta zona i hi han hagut més d'un accident en aquest tram. 

Un cop a la cresta ja no ens queda gaire fins al cim. És tracta d'una cresta ampla que va baixant i pujant passant per diferents cims secundaris fins arribar al punt més alt. (2498m). 

En total hem trigat unes 3h30min. 

La baixada la farem per una altra ruta. Ens dirigim cap al gran coll que separa els dos Pollegons. Al principi és una baixada una mica tècnica, però després suavitza una mica fins arribar al gran coll. 

Un cop allà arriba la part més divertida o més temuda pels excursionistes, la famosa tartera que baixa entre els dos Pollegons. Si es té una mica de tècnica és una baixada molt ràpida i divertida. Si no és així trigarem una miqueta més en baixar. A mitja tartera disfrutem de la companyia d'uns isards que ens acompanyen fins l'últim tram d'aquesta. 

Quan la tartera es comença a fer molt estreta veiem un camí que surt cap a l'esquerra. Els temps fins aquí pot variar molt en funció de la nostra habilitat per baixar. 

A partir d'aquí el camí es suavitza molt i anirem vorejant la muntanya fins arribar un altre cop al refugi Lluís Estasen. 

Al refugi descansem, bebem una mica d'aigua per hidratar-nos després de la ruta i en 5 minuts més acabem d'arribar al cotxe. 

En total aquesta ruta fa uns 7km amb uns 900m de desnivell positiu. Hem trigat unes 5h.

L'equip Pedraforca al cim

I per finalitzar aquesta entrada m'agradaria plasmar la sensació d'un dels integrants:

"Un cim de puta mare i una gent de puta mare!!! A les muntanyes no hi ha fronteres, es respecta a tothom siguis de la ideologia que siguis perque allà lo important és no caure, no patir fred i no patir gana i disfrutar de la terra on vius......... i les agulletes són el record d'aquells moments!"