La meva cova: Coneixent la Web 2.0 i les seves eines

Avui vull fer un parèntesi de les meves entrades habituals.
Des de ja fa uns anys ens veiem immersos en un món virtual al qual n'hem entrat a formar part sense adonar-nos-en. A què em refereixo? Si, al món de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Com ha sorgit tot aquest món?

Des de fa ja uns anys enrere la Web ha crescut i ha passat de ser una eina per a científics a convertir-se en un espai global de la informació amb més de mil milions d’usuaris. Avui dia s’utilitza tan de forma primitiva com a eina de lectura/escriptura com a una eina social i participativa. Aquest fet ha fet que la web clàssica estigui entrant a una segona fase: la Web 2.0.

A la Wikipedia a qui cito per a ser una de les pàgines amb informació fiable ja que passa nombrosos controls i per la seva permanent actualització de conceptes, descriu la Web 2.0 dient que és un lloc que permet als usuaris interactuar i col·laborar entre si com a creadors de contingut generat per usuaris en una comunitat virtual. A diferència, la web estàtica que coneixíem en un principi només permetia l’observació dels continguts sense poder col·laborar.

El pas que s'ha dut a terme per a que la coneguda Web hagi passat a ser dinàmica i participativa han sorgit una sèrie d’eines: Blogs, wikis, xarxes socials (social networking), podcasts, aules virtuals, l’opció de compartir fotos, vídeos, documents, etc. Tots aquestes eines estan interconnectades mitjançant hipervincles i direccions URL.

Abans de seguir entenent la web 2.0 i el seu funcionament m’agradaria explicar la història i els autors. La història de la Web 2.0 és la història de dos Tim’s. El senyor Tim Berners-Lee creador de la Web i el senyor Tim O’reilly fundador de la companyia. El terme Web 2.0 el va utilitzar per primer cop la companyia O’reilly oficialment el 2004 utilitzant-lo en una discussió en grup sobre el futur de la Web. I el segon Tim va començar a identificar arrel d’ aquella discussió certs aspectes que serien l’essència d’un grup de tecnologies (les TIC): la participació, l’usuari com a contribuent, aprofitar el poder de la multitud, experiències d’usuaris enriquides, etc. El seguit d’això, no ha fet que la Web 2.0 fos una nova versió de la Web , si no més aviat una Web amb majors implantacions, ja que la implementació es basa en integrar tecnologies i serveis en els estàndards de la Web. Han estat una sèrie de modificacions dels desenvolupadors de softwares i en la manera final que els usuaris utilitzen la Web.

Diferències de Web i Web 2.0

O’Reilly treu en la discussió anteriorment nombrada set principis claus del Web 2.0:

- La web com a plataforma

- Aprofitar la intel·ligència col·lectiva

- Les dades són el nou “Intel Inside”

- El final de les actualitzacions de versions de softwares

- Nous models de programació

- Software no limitat a un sol dispositiu

- Experiències d'usuari enriquides

Un cop entès el concepte i la història de Web 2.0 m’agradaria explicar i reflexionar sobre les eines emprades.

Podem començar amb els blogs. El primer cop que es va utilitzar la paraula blog sola va ser per Peter Merholz l’any 1999. Un blog és un lloc web que facilita l’escriptura i la publicació instantània d’entrades i permet a l’autor rebre una retroalimentació per part els usuaris que el llegeixen en forma de comentaris.

Cada entrada s’hi posa una etiqueta que permet que es formin categories dins del sistema de manera que podrem localitzar les entrades antigues gràcies a una o dos paraules claus. També es guarden les entrades de manera jeràrquica mitjançant la data de publicació.

Una de les altres característiques del blog és que et pots subscriure a altres i poder tenir una llista d’aquests, de maner que quan els blogs que segueixes actualitzin amb una entrada t’arribarà la informació immediata via RSS (Really Simple Sindication). RSS és una forma més avançada del que serien els “Mis favoritos” que s’inclouen als programes dels navegadors. El gran valor dels RSS és que permet als usuaris que no haguem de visitar pàgina per pàgina per saber si han publicat quelcom nou. El programa lector que utilitzem per les RSS es connecta directa i automàticament a les pàgines Web subscrites i es descarrega els titulars dels nous continguts.

Ara podem seguir parlant la compartició multimèdia. Penso que una de les majors àrees de creixement ha estat el poder compartir i emmagatzemar contingut multimèdia. Alguns exemples en són: Youtube, Flickr, Dropbox, etc. En aquests espais no només es consumeix contingut sinó que a més es contribueix de manera activa a la producció d’aquest a gran escala i de forma massiva. A l’actualitat són molts milions de persones que participen en l’intercanvi de productes multimèdies, produint el seus propis vídeos, fotografies, presentacions, documents, etc.

Una eina d’aquestes característiques la qual he descobert fa relativament poc és el Google Docs. Aquest permet que varies persones des de diferents ordinadors o aparells no nomes visualitzin el document, sinó que poden crear una document de manera conjunta i col·laborant a distància.

Les xarxes socials, una altra de les eines, són formes d'interacció social que consisteixen en un intercanvi dinàmic entre persones, grups i institucions. Un sistema obert i en construcció permanent que involucra a conjunts que s'identifiquen en les mateixes necessitats i problemàtiques i que s'organitzen per a potenciar els seus recursos. En les xarxes socials d'internet tenim la possibilitat d'interactuar amb altres persones encara que no les coneguem. Com exemples tenim Facebook, Twitter, etc.

A la web 2.0 hi ha moltes altres eines i recursos i a més penso que no es para de donar idees i actualitzar l’oferta de serveis. I com a tot arreu hi han o hi hauran idees que triomfaran o d’altres que estaran condemnades a desaparèixer. A l’actualitat, considero que hi ha una sobreoferta de totes les aplicacions que dificulta fer un acurat seguiment de tot el que està disponible.

Tots aquests recursos i eines que he intentat explicar fan aparèixer el nou concepte de TIC’s ( Tecnologia per a la informació i la comunicació) una nova manera de comunicació social. La porta d'entrada a la societat del coneixement. D’aquesta reflexionaré a una de les pròximes entrades del blog. Les TIC’s i l’educació.